Notícies
Entrevista a Ernest Plana, president de la FOEG
www.foeg.cat |
[wpsr_facebook] [wpsr_retweet] |
Quin llegat ha deixat Jordi Comas a la FOEG?
L’amic Jordi Comas sempre va destacar per la seva generositat, proximitat i senzillesa en el tracte personal, i la seva bona entesa amb tothom. Era una persona que es feia estimar. Per aquest motiu, el llegat deixat per en Jordi a la FOEG és, sens dubte, la bona relació amb els nostres associats: gremis, associacions i empreses, amb les institucions, les entitats i els agents socials.
Si parlem dels projectes impulsats durant el seu mandat, cal destacar l’Escola de Negocis de la FOEG. El president Comas va endegar aquest projecte i, com a sentit homenatge a la seva persona, des de la patronal gironina seguim treballant amb l’objectiu de fer créixer i consolidar l’escola de negocis.
Quins són els objectius principals que us heu marcat en aquest nou mandat?
En un moment de dificultats econòmiques i empresarials com l’actual, cal fer que la patronal gironina esdevingui cada vegada més útil per a les empreses.
La FOEG ha de ser un punt de suport de l’empresari i, per això, ha de defensar els interessos de l’empresariat davant de les institucions i organismes públics, ha de vetllar per la millora dels serveis que presta i engegar-ne de nous que suposin solucions empresarials per als nostres associats; i ha de fer una aposta clara per la formació empresarial de qualitat.
Alhora, en uns moments de dificultats per a gairebé totes les organitzacions, també cal assegurar la viabilitat econòmica de la FOEG.
Quin paper juguen les organitzacions empresarials com la FOEG en la recuperació econòmica del país?
Les organitzacions empresarials podem contribuir a la recuperació econòmica del país en la mesura que ens sigui possible ajudar les empreses a continuar amb la seva activitat i assegurar-ne la viabilitat, o bé ajudant a crear-ne de noves.
També podem contribuir desenvolupant el nostre paper d’interlocutor, fent sentir i defensant les reivindicacions de l’empresariat. La força de les organitzacions empresarials són els seus associats — associacions, gremis i empreses— i la unió és el que ens permet ser una sola veu.
Finalment, som un punt de trobada empresarial per a l’intercanvi d’experiències i generació de sinergies.
Quin estat de salut té l’economia gironina? Hi ha brots verds?
Tot i que a l’economia li costarà de remuntar per l’atonia del consum privat, l’estancament de la despesa pública, l’extrema cautela en la inversió empresarial i l’augment de l’atur, podem parlar de certs aspectes positius en l’economia gironina.
En primer lloc, malgrat la debilitat de la zona euro, les exportacions han augmentat. Alhora, s’entreveu una tímida obertura dels mercats financers exteriors. Finalment, el turisme és un dels motors econòmics de les comarques gironines, i treballem perquè aquesta sigui una bona temporada turística.
Es diu que l’exportació ha de contribuir a la recuperació econòmica. En quina situació es troben les comarques gironines en aquest camp?
És cert que en moments de crisi econòmica les exportacions sempre són vistes com una taula de salvació. Actualment, les exportacions segueixen creixent però menys que en trimestres anteriors: la causa principal és la recessió europea, el principal mercat de les exportacions gironines. Tot Europa està en crisi, i no hi ha més marge perquè les vendes exteriors a Europa creixin. Per aquest motiu, les empreses gironines estan obrint nous mercats en països emergents per vendre les mercaderies.
El debat de les infraestructures és molt present en el debat de la recuperació. Quins són els punts forts i febles al territori gironí?
El punt fort de les infraestructures a les comarques gironines és que s’hi pot arribar per terra, mar i aire. És a dir, tenim estacions de tren que permeten l’arribada del TAV, els trens de mitjana distància i els regionals. Tenim els ports de Roses i Palamós i l’aeroport de Vilobí d’Onyar. Tenir aquestes infraestructures ens permet ser més competitius perquè faciliten la mobilitat en el territori i, per tant, l’intercanvi de persones, béns i serveis. Però cal millorar-ne el funcionament i la rendibilitat.
El punt feble de les comarques gironines són les carreteres i, sobretot, l’N-II. És una vergonya que una infraestructura tan necessària per al nostre territori estigui en un estat tan deplorable. Hi ha qui l’ha anomenada “carretera de la mort”, pel gran nombre d’accidents que s’hi produeixen. Les comarques gironines són la porta d’entrada a Europa, i no pot ser que una infraestructura com aquesta, bàsica per al transport de mercaderies i per a la millora de la competitivitat de les nostres empreses, suporti un trànsit tan elevat en unes condicions tan precàries (la UE recomana un trànsit entre 10.000 i 15.000 cotxes diaris per desdoblar una carretera, i per l’N-II n’hi passen 22.000).
Quina posicionament té la FOEG respecte al procés sobiranista de Catalunya? Com creieu que afecta el present i futur de l’economia?
En relació amb el procés sobiranista, la FOEG va fer públic el seu posicionament de ple suport al president de la Generalitat de Catalunya i de respecte a les decisions adoptades pel Parlament. En conseqüència, la FOEG dóna ple suport al dret a decidir impulsat per la majoria del Parlament de Catalunya.
Podríem dir que la posició de la FOEG és expectant. La tasca dels empresaris no és fer política sinó reivindicar el nostre paper i els nostres punts de vista, per sobre de la conjuntura política del moment o dels possibles escenaris futurs.
Per tot això, confiem en el president i el Parlament per dur Catalunya a un escenari d’estabilitat, fonamental per sortir de la crisi.
Quin suport dóna la FOEG als gremis i organitzacions empresarials que en formen part?
No és que la FOEG doni suport als seus associats, sinó que els seus associats —gremis, associacions i empreses— són la raó de ser de la FOEG. Per aquest motiu, la vocació de la patronal gironina des de la seva fundació, l’any 1987, és defensar els interessos dels seus associats i posar-se al seu servei.