El document “Les 50 preguntes clau sobre plans de pensions” conté informació en matèria de plans i fons de pensions actualitzat segons la legislació vigent. L’informe ha estat supervisat pel Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. Aquest document té com a objectiu ajudar a millorar la cultura financera i posar a disposició del lector les eines i el coneixement necessari per poder adoptar decisions financeres responsables. A continuació us oferim una selecció d’algunes d’aquestes preguntes que podreu trobar íntegrament en la versió web.

1 . Què és un pla de pensions ?
És un instrument d’estalvi que té com a finalitat complementar la pensió de jubilació.

2 . Què són els fons de pensions ?
Els fons de pensions són patrimonis independents que es constitueixen amb les aportacions realitzades (independent suposa que està fora del balanç de les entitats que el gestionen i que la titularitat pertany als partícips).

3 . Quins supòsits cobreix un pla de pensions?
• Jubilació
• Incapacitat
• Defunció
• Dependència severa o gran dependència

4 . Quines persones intervenen en un pla de pensions?
• Promotor del pla de pensions
• Partícips
• Beneficiaris

5 . Quines modalitats de plans de pensions hi ha?
En funció de les persones que els constitueixen:
• Sistema individual
• Sistema d’ocupació
• Sistema associat
En virtut de les obligacions estipulades:
• Aportació definida
• Prestació definida
• Mixtes

6 . En funció de les inversions, quines categories de plans de pensions hi ha?
Renda variable, variable mixta, renda fixa mixta, renda fixa llarg termini, renda fixa curt termini i garantits.

7 . Qui pot realitzar aportacions al pla de pensions?
En individuals dels partícips, a favor del cònjuge i a favor de discapacitats.

8 . Puc contractar més d’un pla de pensions?
Una mateixa persona pot contractar diversos plans de pensions.

9 . Puc aportar la quantitat que vulgui al pla de pensions?
Existeix total flexibilitat però s’ha de complir amb els límits màxims establerts.

10 . Quin avantatge fiscal té contractar un pla de pensions?
Les aportacions realitzades redueixen la base imposable de l’IRPF amb aquests límits:
– General: 10.000 € (límit financer ) o el 30% de RNT i RNAE (límit fiscal).
– Majors de 50 anys: 12.500 € (límit financer ) o el 50% de RNT i RNAE (límit fiscal).

11 . Què passa si he excedit els límits financers ?
Els excessos poden ser retirats abans del 30 de juny de l’any següent. Transcorreguda aquesta data, l’incompliment dels límits financers és sancionable amb una multa del 50% aplicat sobre l’excés.

12 . Què passa si el que he aportat en un any supera els límits establerts a l’efecte de la reducció fiscal?
L’excés es pot utilitzar per reduir la base imposable dels cinc anys següents amb el mateix límit.

13 . Si m’he jubilat puc seguir fent aportacions al pla de pensions per a la jubilació?
Sí, sempre que no s’hagi iniciat el cobrament de la prestació per jubilació.

14 . Si m’he jubilat i tinc dos plans de pensions individuals, puc continuar fent aportacions per a jubilació en un d’ells i cobrar la prestació de jubilació de l’altre pla?
La normativa sobre plans de pensions no permet simultaniejar la condició de partícip i la de beneficiari. És incompatible fer aportacions i cobrar prestacions per la mateixa contingència simultàniament.

15 . Encara que estic jubilat, m’han dit que puc seguir fent aportacions i beneficiar-me d’aquest avantatge fiscal, és cert?
Sí, l’incentiu fiscal no està condicionat al fet que el partícip continuï en actiu.

16 . Si no treballes, pots contractar un pla i beneficiar-te de la fiscalitat?
La normativa no ho impedeix. Si el partícip no obté rendiments superiors a 8.000 euros anuals, el seu cònjuge pot aplicar la reducció amb el límit de 2.000 euros.

17 . Hi ha alguna especialitat si el partícip té una discapacitat?
Sí, hi ha plans a favor de discapacitats amb un límit financer de 24.250 € entre aportacions del discapacitat i persones lligades al partícip.

18 . Quin tractament fiscal tenen les aportacions realitzades en plans de discapacitats?
Les realitzades pel mateix discapacitat redueixen la base imposable fins a 24.250 €; les realitzades per persones lligades al partícip redueixen fins a 10.000 € la base imposable de cada un dels qui aporten.

19 . Què són les campanyes de fidelització?
Campanyes per incentivar les aportacions extraordinàries o de traspàs mitjançant el lliurament de regals o altres tipus d’incentius a canvi de compromís de permanència.

20 . Què vol dir que el regal que em lliuren està subjecte a la normativa de l’IRPF?
Els regals reben el tractament fiscal de rendiments del capital mobiliari en espècie.

21 . I si el que obtinc és una bonificació que s’abona al meu compte corrent?
Tributa com a rendiment del capital mobiliari.

22 . Existeix alguna diferència en el tractament fiscal de les aportacions a plans de pensions per
partícips residents en algun dels territoris forals?
Els límits difereixen dels vigents en territoris com Navarra i el País Basc.

23 . Puc disposar del pla de pensions quan vulgui?
No, però hi ha dos supòsits excepcionals de liquiditat: malaltia greu o atur.

24 . Puc fer aportacions al pla si estic cobrant del mateix pla per atur o malaltia greu?
No, fins que no hagi percebut tots els drets consolidats o se suspengui el cobrament.

25 . Puc perdre diners amb un pla de pensions?
Els plans de pensions no garanteixen cap tipus de rendibilitat.

26 . I si inverteixo en un pla de pensions de renda fixa?
Els títols de renda fixa fluctuen en els mercats financers.

27 . Llavors, què són els plans de pensions amb garantia?
Són plans que tenen una garantia externa per obtenir un determinat valor del dret consolidat en una data pactada, condicionada per un compromís de fidelització, per a un període preestablert i no per a tota la durada del pla. No és el pla el que garanteix la rendibilitat.

28 . Puc invertir en algun altre producte similar que em garanteixi un tipus d’interès?
Sí, en els Plans de Previsió Assegurats (PPA), que garanteixen un tipus d’interès i les seves prestacions.

29 . Si tinc un pla i resulta que no n’estic satisfet, què puc fer?
Hi ha llibertat absoluta per mobilitzar a altres plans de pensions o PPA sense cost.

30 . Quines despeses té el pla de pensions?
La comissió de gestió (màxim 2%) i la comissió de dipositaria (màxim 0,5%).

31 . Pel fet de tenir un pla de pensions, he de pagar algun impost?
No, es difereix la tributació en l’IRPF fins al cobrament de la prestació. Queden exempts de l’impost de patrimoni.

32 . A quin control està sotmès un pla de pensions?
· Intern, de la gestora i la dipositària.
· Extern, de professionals independents, actuaris i auditors.
· Públic, del Ministeri d’Economia i Competitivitat, a través de la DGSFP.

33 . Quina informació mínima rebré sobre el meu pla de pensions?
Abans de contractar el pla, les característiques que té; en el moment de contractació, el butlletí d’adhesió; anualment, informació sobre les aportacions realitzades, i el valor dels seus drets consolidats a tancament d’any. Semestralment, a més a més, la gestora remet informació sobre l’evolució, modificacions i situació dels actius, i un cop produïda la contingència, dóna informació sobre la prestació. Al marge, la DGSFP i la INVERCO publiquen les rendibilitats.

34 . Si tinc alguna queixa o reclamació sobre el pla de pensions, què puc fer?
Acudir al defensor del partícip, que té un termini de dos mesos per resoldre el cas. Transcorregut aquest termini, pot dirigir-se al Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, sens perjudici de recórrer als tribunals ordinaris de justícia.

35 . Què he de fer per cobrar el pla de pensions una vegada ocorreguda la contingència?
El beneficiari ha de comunicar-ho a l’entitat gestora, presentar la documentació acreditativa i triar la forma de cobrament.

36 . Puc anticipar la prestació corresponent a la jubilació?
En dos supòsits:
· A partir dels 60 anys si s’acompleix que:
– Hi ha cessament de tota activitat.
– No es reuneixen encara els requisits per a la prestació de jubilació de la SS.
· Qualsevol edat: en cas que es passi a situació d’atur a conseqüència d’un expedient de
regulació d’ocupació aprovat per l’autoritat laboral.

37 . De quina forma es pot cobrar la prestació?
Hi ha una gran flexibilitat: capital, renda, mixtes o lliure, però per conèixer les opcions de cobrament específiques del cada pla de pensions, cal consultar les especificacions del contracte.

38 . Com puc conèixer quines opcions de cobrament tinc en el meu pla de pensions?
Les específiques del cada pla s’han de consultar en el reglament corresponent.

39 . En el moment de la meva jubilació vaig optar per cobrar en forma de renda financera temporal. La
durada prevista per a la renda era de 10 anys. N’han transcorregut vuit i l’entitat gestora m’ha
comunicat que els pagaments de renda s’han acabat. És possible?
En les rendes financeres temporals el termini està condicionat al venciment dels drets consolidats, que depenen de les variacions del mercat.

40 . Quan podria cobrar una mestressa de casa el seu pla de pensions?
A l’edat ordinària de jubilació.

41 . Una persona que segueix treballant a partir dels 65 anys, quan podria cobrar la prestació o jubilació?
No podrà cobrar fins al moment en què efectivament es jubili.

42 . Com tributen les prestacions d’un pla de pensions?
En l’IRPF del beneficiari com a rendiment del treball.

43 . Varia aquest tractament en funció de la contingència que origina el pagament? I en funció de la forma de cobrament?
El tipus de contingència no afecta la qualificació fiscal, però la forma de cobrament sí que afecta el beneficiari; com més gran sigui l’import cobrat el tipus marginal que li és aplicable serà superior.

44 . Què ha passat amb la reducció del 40% que em van informar en contractar el pla de pensions?
Es manté per a les prestacions corresponents a les aportacions anteriors a 2007 quan la
prestació cobrada sigui en forma de pagament únic.

45 . El fet que el pla de pensions estigui garantit, suposa alguna diferència pel que fa al tractament fiscal de la prestació?
Sí en el cas que la rendibilitat obtinguda sigui inferior a la garantida, ja que aquesta diferència està coberta pel garant i no pel fons de pensions.

46 . Quina diferència de tractament fiscal hi hauria en aquest cas?
Els drets consolidats del propi pla tributen com a rendiments del treball, però la diferència fins a la rendibilitat garantida tributa com a rendiments de capital mobiliari.

47 . Si en jubilar-me he de pagar per la totalitat del que percebi, no estic tornant el que al seu dia em vaig deduir? On és l’avantatge?
L’habitual és que el tipus marginal al qual tributin les prestacions sigui inferior al que era aplicable en la seva època activa, cosa que suposa un estalvi efectiu d’impostos. En el cas que fos el mateix, hi hauria un estalvi financer, que seria més gran com més gran fos el termini transcorregut.

48 . Com tributen les prestacions percebudes d’un pla de pensions constituït a favor d’una persona amb discapacitat?
Si el discapacitat percep la prestació en forma de renda, estarà exempta fins a un màxim anual de tres vegades l’IPREM; si és en forma de capital, les realitzades abans de 2007 es redueixen el 50% en els mateixos termes que els previstos en el règim general.

49 . Existeix alguna diferència en el tractament fiscal de les prestacions a plans de pensions percebudes per residents en algun dels territoris forals?
Sí. Tot i ser rendiments del treball, les hisendes forals han mantingut les reduccions que existien abans de la reforma de l’IRPF de l’any 2006.

50 . Què passa si el beneficiari no resideix a Espanya?
Depèn del conveni signat amb el país de residència per evitar la doble imposició i de l’atribució de gravamen d’acord amb el text del conveni. Si atorga la facultat de gravamen al país de residència la percepció de la prestació estarà exempta a Espanya.
En qualsevol altre cas, l’escala de gravamen és del 8% els primers 12.000 €, del 30% els 6.700 € següents i del 40% a partir d’aquestes quantitats.