Tot i que el Gremi d'Instal·ladors es va crear com a tal arran de la Llei d'Agrupacions de 1977, cal retrocedir fins el 1952 per trobar els seus orígens.

Concretament, el 14 de setembre de 1952. En aquesta data es creava, sota la tutela del Sindicat del Metall, el Grup de Fontaners i Similars de Girona, entitat sindical número 119, presidida per Ramon Imbert i registrada amb el número 8-952.

Com a grup econòmic amb certa independència, desenvolupava totes les activitats sota els auspicis del Sindicat del Metall encarregat de "controlar-lo". En aquest sentit, totes les reunions i accions del Grup de Fontaners i Similars es duien a terme a la seu de la Central Nacional Sindical (CNS), ubicada a la Gran Via Jaume I de Girona, i estaven presidides per representants del Sindicat del Metall.

Segons reflecteixen les actes, les dues principals activitats del Grup eren la distribució de material ferro, zinc, cable, etc. als agrupats interessats, i la lluita contra l'intrusisme laboral. En aquest sentit, una de les primeres mesures que es van adoptar va ser la creació del Carnet Sindical de Fontaners.

L'any 1973 l'assemblea va aprovar la creació d'un gabinet tècnic per a l'assessorament d'afers fiscals, laborals i generals dels agrupats i per a la reactivació i l'impuls del Grup, però no és fins el 1975 que es contracta com a assessor jurídic Joaquim Falgueras. Més endavant es contrac-tarien l'assessor tècnic i l'assessor econòmic, que van ser Xavier Plana i Jordi de Puig, respectivament. També durant la dècada dels 70, es van començar a organitzar els primers cursos de formació. L'èxit del primer curs sobre instal·lacions de gas, ofert per tècnics de Gas Girona i Gas Butano, va fer que aquesta iniciativa es repetís a comarques perquè tots els instal·ladors interessats poguessin tenir-hi accés.

Poc més se sap fins el 1977, data en què el Gremi va adquirir personalitat jurídica pròpia, com a conseqüència del desmantellament de l'organització sindical vertical, i es va constituir com a Associació d'Empresaris Instal·ladors Electricistes, de Fontaneria, de Sanejament, de Climatització, Combustible i Similars, d'acord amb la llei 19/77 d'1 d'abril de 1977. A la reunió de constitució de l'associació hi van participar 24 empreses instal·ladores, que varen confeccionar i aprovar els nous estatuts. L'acta de constitució i els estatuts es van presentar al Ministeri de Relacions Sindicals el 9 de maig de 1977. L'Associació, amb seu a la Plaça Marquès de Camps, 15 2n va quedar registrada al llibre de relacions empresarials, amb el número d'expedient 17-8-77.

Al capdavant de l'associació continuava Joan Puig i Admetller, president des de 1958, que va ostentar el càrrec fins l'any 1982, data en què va ser substituït per Francesc Nogués.

Els anys 1977, 1978 i 1979 es va viure una activitat frenètica en l'aspecte associatiu amb la creació en l'àmbit nacional i estatal d'algunes de les organitzacions més representatives del sector, com la CEOE o la FENIE. a les quals l'Associació de seguida es va adherir.

L'any 1977, es va publicar la primera circular informativa de l'Associació, una iniciativa pionera que es va poder tirar endavant gràcies a la col·laboració econòmica de l'empresa Soler-Palau. Les circulars, que amb els anys es transformarien en la Revista de l'Instal·lador actual, es feien arribar a associats, organismes oficials, associacions empresarials, col·legis professionals, companyies d'electrici-tat aigua i gas, cambres de comerç i federacions regionals i nacionals. Aquesta iniciativa va rebre nombroses felicitacions pel seu caràcter innovador, ja que va ser la primera associació que creà un butlletí informatiu.

L'any 1979 es va canviar la denominació anterior per l'actual: Gremi d'Instal·ladors d'Electricitat, Fontaneria, Calefacció i Afins de Girona. Pocs mesos abans, el Gremi havia traslladat les seves oficines al carrer Caterina Albert.

Tres anys després, va ser elegit com a nou president Francesc Nogué i Ogué, que va estar al capdavant del Gremi fins el 1991, quan Pere Rodríguez va prendre el relleu. Durant el mandat de Nogué, l'activitat del Gremi no va parar de diversificar-se amb la incorporació de nous serveis i avantatges per als agremiats. Algunes de les fites més destacades d'aquest període van ser la presidència del Gremi de la FERCA durant quatre anys (1982-1986), la contractació com a assessors de Joan Casadevall i Josep M. Prat, Josep M. Boada, i Joan Roca, la incorporació al Gremi dels conservadors-reparadors frigoristes o la signatura d'un conveni amb Gas Girona per col·laborar amb la instal·lació de gas a Girona i Salt. Amb aquest conveni el Gremi va ser pioner, ja que fins aleshores no s'havia arribat a un acord d'aquest tipus en tot l'Estat Espanyol. Davant de l'èxit del model, aquest es va exportar arreu i actualment s'aplica a moltes províncies espanyoles i catalanes.

L'any 1991, Pere Rodríguez va ser elegit nou president del Gremi d'Instal·ladors de Girona. Una de les seves primeres actuacions va ser la modernització i la informatització de les oficines del Gremi.

El 1996 el Gremi va comprar les oficines del carrer Caterina Albert de Girona i es va continuar treballant en qüestions tan importants com la lluita contra l'intrusisme, la formació, l'assessorament i la informació als agremiats. La dècada dels 90 va ser una època amb una gran activitat per part de la comissió del gas, que va continuar signant convenis de col·laboració per a la gasificació de les comarques gironines.

Una de les fites més emblemàtiques d'aquest darrer període de la història del Gremi són la inauguració de la xarxa Fercom (1997) i tot el que ha comportat per als instal·ladors. Avui, el gran repte de futur ja s'ha assolit, amb la construcció de la nova seu del Centre de Formació del Gremi.