“S’està tramitant un nou Decret d’Inspecció Tècnica d’Edificis que pretén ser molt més eficaç que l’actual”

Quins són els plans per a la construcció d’habitatge social a les comarques gironines?
Abans de pensar en això volem centrar els nostres esforços en la mobilització dels habitatges buits. Els habitatges han de poder complir la seva funció social i, actualment, a Catalunya, ens diuen els censos que hi ha més de 400.000 habitatges buits. Per tant, el que hem de fer és posar mecanismes que incentivin l’ocupació legal d’aquests habitatges.

Així mateix, els habitatges per a finalitats socials no poden ni podran finançar-se com s’havia fet en el passat. En aquest moment hem d’estar alerta, no tan sols a la nova forma de promoure habitatge social, sinó també a les noves formes d’accés a l’habitatge. El mes de maig passat el Govern va aprovar el Decret 75/2014, del Pla pel dret a l’habitatge, on hem inclòs un nou règim jurídic de l’habitatge protegit, així com noves formes d’accedir-hi. Creiem que seran instruments útils per tal d’afavorir que puguin fer-se noves actuacions en els municipis amb més demanda i menys estoc, si es consolida una certa recuperació econòmica.

Com valora la posada en funcionament de les inspeccions tècniques d’edificis?
No ho valorem gens bé. A hores d’ara, per exemple, tenim coneixement de més inspeccions que no s’han notificat a l’Administració que aquelles que s’han comunicat per obtenir el certificat d’aptitud. Això sol ja ens indica que l’anterior Decret ITE no ha funcionat. Hem detectat fins a 15 ineficiències que han provocat que no s’hagin dut a terme de forma massiva informes de verificació de l’estat de la nostra edificació. Per això en aquest moment s’està tramitant un nou Decret d’Inspecció Tècnica d’Edificis que pretén ser molt més eficaç a l’hora de conèixer quin és l’estat real del nostre parc d’habitatges, i ens ha de permetre a més corregir aquestes 15 ineficiències comentades. El nou Decret tot just ara acaba de finalitzar el seu període d’informació pública, i per tant confiem poder disposar, en els propers mesos, d’un instrument que permeti la realització massiva de les inspeccions, que considerem indispensables per raons de seguretat del parc construït, per al coneixement del seu estat i també per afavorir la rehabilitació com un dels motors de la sortida de la crisi.

En què consisteix l’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis?
L’Estratègia Catalana és el resultat d’un esforç de més de 60 entitats, associacions i institucions que han treballat un Pla d’Acció per aconseguir renovar, des del punt de vista de l’eficiència energètica, el 100 % dels edificis públics i més del 60 % dels edificis privats. Els objectius de l’estratègia són ambiciosos, i el marc temporal s’estén fins a l’any 2020. Aquest Pla d’Acció permetrà generar un mínim de 120 macroprojectes, amb una inversió privada i pública al voltant dels 1.400 milions d’euros.

En quina situació es troba el sòl industrial a les comarques gironines?
El 20 % dels polígons industrials de Catalunya es troben a les comarques gironines. En total sumen unes 2.000 ha de sòl d’activitat econòmica, però les dimensions varien enormement. De fet, els grans polígons són més l’excepció que la norma, i de mitjana els polígons superen per poc una hectàrea. La dimensió pot ser un problema per a determinades empreses, però es fa difícil generalitzar si l’oferta satisfà la demanda, ja que cada demandant pot tenir unes necessitats concretes. La crisi ha afectat molts polígons, que han vist que desapareixien empreses, però no és menys cert que hem vist com altres empreses s’hi anaven implantant.

Quines seran les principals inversions en obra pública a les comarques gironines els propers anys?
Ara com ara em puc cenyir al que des de la Generalitat hem planificat per a l’any vinent, sense aventurar-me a parlar d’anys posteriors. Tot i les dificultats pressupostàries que estem passant, hi ha obres ja en marxa o que aviat ho estaran, com el desdoblament del tram Figueres – Vilatenim de la C-260, el perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret o l’estació d’autobusos de Girona, sense oblidar obres menors però importants per a la seguretat o la fluïdesa del trànsit, com rotondes o condicionaments de carreteres. Així mateix, hem de tenir present que tenim projectes importants que ja han passat el tràmit d’informació pública, com la variant de Bescanó de la N-141e, carretera en la qual ja aquest any hem enllestit obres de millora.

Si no mirem només les inversions de la Generalitat cal destacar l’N-II, infraestructura que finalment s’ha desencallat després de massa temps esperant. Voldria destacar també que les mesures de gestió conjunta entre N-II i AP-7, en vigor des de 2013, han donat un gran resultat. Això indica que hem de posar un gran èmfasi a veure els corredors com un conjunt, no només des d’una òptica antiga de carreteres segregades.

Quines perspectives hi ha per a l’aeroport de Vilobí i el port de Palamós?
L’aeroport de Girona té un problema, i aquest problema es diu AENA. El model de gestió aeroportuària vigent a l’Estat, un monopoli públic – privat i altament centralitzat, impedeix a aeroports com el de Girona maximitzar el seu avantatge competitiu, sobretot pel que fa a polítiques comercials. Per exemple, jugar amb les taxes ens permetria atreure companyies, entre d’altres mesures. Ens trobem amb la paradoxa que la Generalitat, que no té cap competència sobre l’aeroport, ha estat qui més ha fet per atreure-hi companyies, però tot té un límit. El cavall de batalla és aconseguir una gestió individualitzada amb participació de les institucions gironines. Només d’aquesta manera podrem impulsar polítiques d’estímul que repercuteixin en l’economia de les comarques gironines, sobretot per atreure turisme.

Parli’ns dels plans per als Parcs Naturals existents a comarques gironines i els de nova creació.
Catalunya, en els darrers 35 anys, ha fet un gran salt pel que fa a espais naturals protegits, en passar de tenir un 1 % de superfície protegida a més d’un 30 %. En aquest context, Girona ha tingut un paper capdavanter, amb parcs tan emblemàtics com els Aiguamolls de l’Empordà o la Zona Volcànica de la Garrotxa. De cara al futur, la política de parcs ha de continuar, tot fent compatible la protecció del paisatge i de la biodiversitat amb la competitivitat econòmica. Al contrari del que s’havia dit en el passat, els parcs són motors econòmics del territori, i això s’ha de potenciar. El futur parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, per exemple, va en aquesta direcció, amb l’afegit que volem que sigui el primer parc transfronterer de Catalunya. La natura no entén de fronteres, i és interessant que les administracions de banda i banda de la frontera treballin juntes per gestionar el medi i per fer promoció econòmica.