Notícies

08 Juliol 2016

Entrevista al conseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget

“Portem més de trenta mesos consecutius en què l’atur cau respecte l’any anterior”

visita conseller– S’ha apostat per la fórmula Empresa i Coneixement en lloc d’Empresa i Ocupació. Quin és el repte més gran de la Conselleria?
– Consolidar un creixement econòmic, i això vol dir crear ocupació, acció que només es pot aconseguir per dues vies: millora de la competitivitat, vinculada a la capacitat d’innovació, i creació de les estructures perquè en aquest país hi pugui haver una recuperació econòmica. És a dir, l’ocupació continua sent la principal prioritat. Ara bé, hem posat en un mateix segment amb dos extrems les universitats i els centres de recerca, i en un altre l’empresa. Seria injust dir que fins ara no han col·laborat, però volem crear una clara cultura de col·laboració perquè facin projectes conjunts.

– Quin és el full de ruta de la Conselleria?
– Hem de preparar les estructures d’Estat, de les quals n’hi ha algunes de vinculades a propietat intel·lectual, energia i universitats. En el dia a dia volem acompanyar l’activitat productiva en el procés de reactivació econòmica. Això vol dir recolzar la internacionalització, la innovació i facilitar inversions. Volem potenciar la transferència de coneixement entre universitats i sistema d’investigació i empreses.

– En quina situació estan les empreses catalanes i amb quin pressupost compten per ajudar-les?
– Volem ajudar les empreses a créixer i que tinguin futur. Per això volem replantejar el paper d’Avançsa, Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, perquè, a més d’invertir en empreses amb problemes de viabilitat, també pugui fer-ho en projectes d’expansió. La Generalitat destinarà a Avançsa uns 50 milions d’euros aquest any.

– L’atur ha baixat però els índexs d’atur encara són molt alts. És un problema crònic?
– Sí, és un problema que sempre s’ha donat en la nostra economia. Però aquest atur crònic té un perquè. Quan un creix, crea molta ocupació vinculada a la construcció i de sobte aquest sector entra en crisi total, no pots fer que de la nit al dia les persones que treballaven a l’obra es posin bata blanca i entrin en un laboratori. Calen mesures d’acompanyament, de reciclatge i de formació continua. Ara estem intentant fer aquest canvi d’orientació, però serà lent. El més important de les dades d’atur és que portem més de trenta mesos consecutius en què l’atur cau respecte l’any anterior i això marca una tendència. El més important són les tendències, no pots fer un canvi estructural a curt termini i en aquest país no hi haurà confiança fins que no es redueixi de manera notable l’atur i això és el que estem obligats a fer.

– Gran part dels nous llocs de feina generats els 2015 a Catalunya són amb contractes temporals i requereixen poca formació. El mercat de treball genera llocs de feina amb poc valor afegit?
– Depèn, jo parlo amb empreses que em diuen que no hi ha enginyers i que tots els enginyers que surtin de les facultats tindran feina. Per tant, hem de parlar segons sectors i àmbits. Qualsevol persona que tingui un grau universitari té menys probabilitats d’estar a l’atur que una persona que no té qualificació, i una persona que té qualificació de formació professional té moltes més probabilitats de trobar feina que una que no en té cap. No és una condició suficient, però sí necessària. Per tant, hem de crear activitats que generin creixements d’ocupació qualificada i activitats que generin ocupació que no sigui tan qualificada perquè hem de donar sortida a la gent que està a l’atur i no està qualificada. Hauríem de ser capaços de pensar una manera de contractar la gent que els donés estabilitat i confiança i que en els moments que hi hagués ajustos hi hagués certa capacitat d’ajustar-se a les noves circumstàncies. Ara mateix, la realitat laboral d’aquest país és una dualitat entre la contractació estable i la contractació temporal. Hem de superar aquesta dualitat.

– Una nova legislació del mercat laboral? Com seria?
– Sí, d’acord amb tots els agents, els empresaris i els sindicats. És absolutament necessari. Hauria de ser consensuada entre empresaris i sindicats. Que no hi hagi tants tipus de contractes, que es potenciés bàsicament la contractació estable i que es tinguessin en compte les circumstàncies econòmiques per determinar la flexibilitat de la durada dels contractes, sempre amb garanties i protecció. L’àmbit de la contractació és un àmbit molt sensible, hem de buscar acords i jo crec que tothom està d’acord que s’ha d’avançar i canviar aquest marc de relacions laborals que tenim avui en dia.

– Quin paper ha de jugar l’administració en el suport a les empreses?
– Nosaltres els hem d’oferir suport financer quan el necessitin, agilitzar tota la tramitació amb les administracions implicades, afavorir la seva internacionalització i la innovació… Estem posant molt d’èmfasi en el creixement empresarial, la sortida de les empreses catalanes a l’exterior i dels processos d’innovació, perquè sabem que aquest és el futur de les nostres empreses i de l’ocupació d’aquest país.

– Com afectarà el Tribunal Constitucional en relació amb les mesures contra la pobresa energètica impulsades per la Generalitat?
– No tindrà cap conseqüència. Catalunya tindrà una norma per lluitar contra la pobresa energètica en qualsevol escenari. Estem davant d’un problema que no és del sector elèctric, sinó de l’àmbit social, i Catalunya té plenes competències i pot legislar en aquesta matèria. Els consumidors vulnerables a Catalunya continuen protegits perquè està en vigor la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, aprovada al juliol del 2015. Aquest cas és una prova que la voluntat recentralitzadora del govern de l’Estat acaba tenint efectes en el dia a dia de les persones.

* Recull de respostes confeccionat a partir d’entrevistes al conseller Baiget als mitjans Via Empresa, El Periódico i Ara.

Els comentaris estan tancats.