1. Quins són els objectius principals que us heu marcat per a aquest mandat?
L’objectiu general és vetllar per la viabilitat de les pimes i els autònoms gironins. Per això estem alerta de totes les normatives que els puguin afectar, i treballem perquè no repercuteixin negativament en la seva competitivitat.

Seguim també assessorant les empreses, de forma totalment personalitzada, per donar resposta a les seves necessitats concretes, i ajudar-les a consolidar-se i créixer. Per això oferim diversos canals d’informació, jornades, formació i altres serveis útils. Les grans empreses poden obtenir fàcilment qualsevol eina necessària, perquè tenen una estructura molt més àmplia i forta. Però les pimes i els autònoms necessiten moltes vegades serveis a baix cost, o a temps parcial, o amb unes característiques particulars. En aquest àmbit, en el suport directe a les empreses, les organitzacions empresarials també hi tenim molt a fer.

A més, ens hem marcat objectius més específics en els quals volem incidir: les infraestructures, per exemple, s’han de millorar molt a les comarques gironines. Tenim la viabilitat de l’aeroport de Girona; el desdoblament de l’N-II; el corredor ferroviari mediterrani, ara que finalment s’ha aconseguit que sigui prioritari per Europa; la potenciació dels ports, etc. En segon lloc, hem de tenir present els vincles amb França, les possibilitats de la regió transfronterera i les relacions econòmiques que es generen per ser frontera amb el país veí. També col·laborarem per aconseguir una oferta turística rica i diversa, i farem èmfasi en la importància de recuperar i ampliar el teixit industrial.

2. Quin paper juguen les organitzacions empresarials com la PIMEC en la recuperació econòmica del país?
Per una banda, hem de vigilar, però també col·laborar-hi, les administracions públiques i els partits polítics, per indicar-los les accions que sí s’encaminen a donar suport a la pime, i per tant, a recuperar la bona marxa de l’economia, i les que no serveixen o deterioren aquest objectiu.

Per això tenim contacte amb tots els nivells de l’administració, i els proposem millores perquè el teixit productiu pugui disposar d’una interlocució més proactiva i en disposició d’ajudar, en comptes d’entrebancs. Això vol dir reunions, propostes i vies de col·laboració amb els ajuntaments, consells comarcals, diputacions, la Generalitat, etc. També amb altres entitats i institucions, perquè l’important és cercar sinergies entre tots els agents socials perquè l’economia pugui tornar a créixer.

3. Es comença a parlar de recuperació de l’economia per al 2014. Es nota a les nostres comarques?
Hi ha alguns indicadors que són positius des de fa mesos. Sobretot els índexs d’exportació de les nostres empreses, que permeten tenir una balança de comerç exterior positiva per al país. La situació de la banca està estabilitzada, les inversions semblen tornar a Espanya, la borsa ha anat millorant, etc. Però hi ha dades com l’endeutament, la restricció del crèdit a les pimes, o l’atur, que continuen essent molt dolentes. Ara es parla que tècnicament hem sortit de la recessió, però no vol dir que la crisi s’hagi acabat. La recuperació econòmica anirà molt lligada a canvis en els aspectes que ens afecten cada dia: els ciutadans només activaran el seu consum quan l’atur remeti mes rere mes i es vegin unes expectatives laborals més bones. Per a les empreses, sense augment del consum, i sense crèdit per finançar-se, és difícil continuar el dia a dia, i més pensar a augmentar plantilla. En això incidim als governs: a promoure accions de reactivació econòmica però, malauradament, encara no es veuen gaires mesures en aquest sentit. Per exemple, els pressupostos generals de l’Estat han continuat rebaixant les partides destinades a innovació i internacionalització, i en infraestructures, aspectes claus per aconseguir que les nostres empreses siguin competitives.

4. Es diu que la innovació ha de contribuir a la recuperació econòmica. En quina situació es troben les empreses gironines en aquest camp?
La innovació et permet generar productes amb valor afegit, cosa que fa augmentar el seu poder de venta. En un moment com l’actual, tenir un producte diferenciador, sigui un bé o un servei, és importantíssim per a l’empresa. Per això, les estratègies d’innovació i internacionalització van molt lligades. I sí, la innovació és una molt bona eina per activar la recuperació econòmica. Per això denunciem la baixada de recursos dels pressupostos en les partides d’innovació, i demanem que es faci el contrari, apostar per la innovació.

Un estudi de la Unió Europea, per exemple, demostra que els països d’Europa que més se n’estan sortint són els que inverteixen més en innovació. Són regions i països com Suècia, Dinamarca, Alemanya i Finlàndia. L’Estat espanyol només se situa com a “innovador moderat”, on està demostrat que l’estructura d’innovació és menys equilibrada, les pimes pateixen una activitat innovadora relativament baixa, i la col·laboració públic-privat en aquest àmbit és molt inferior a la mitjana europea.

Si prenem les darreres dades publicades per l’INE sobre activitats en recerca i desenvolupament, accions indissociables de la innovació, veiem que al 2012 la despesa ha caigut un 5,6% respecte al 2011, i encadena tres anys de descens. En el mateix període, l’administració pública va disminuir la despesa en R+D un 7,4%, i el sector empresarial, un 4,1%. Tot i així, Catalunya és la quarta comunitat autònoma que més esforç va dedicar a activitats d’R+D, un 1,51% del PIB, per darrere del País Basc, Navarra i Madrid.

No podem disposar de dades específiques de Girona, però està clar que no s’està apostant per aquesta via, sobretot des de l’administració, molt lligada per la necessitat de reduir el dèficit. La restricció del crèdit a les pimes també perjudica en aquest sentit, ja que moltes empreses necessiten finançament per desenvolupar i prosseguir les accions de recerca i innovació.

5. Generar ocupació és un repte important per a la recuperació del consum intern i de l’economia. Quines mesures caldria emprendre encara en aquest camp?
Des de PIMEC hem demanat polítiques i mesures de reactivació econòmica. Per exemple, sense crèdit per a les empreses, és molt difícil que ens en sortim. Fa més de sis anys que denunciem que les regles del joc del finançament bancari han canviat, i que moltes pimes i autònoms no poden obtenir crèdit per continuar amb els seus projectes empresarials, o l’aconsegueixen a unes garanties i interès massa elevats. Si el crèdit no arriba, és impossible poder generar més activitat i per tant, més guanys i més demanda d’ocupació. Per altra banda, també cal avançar a generar una cultura de pagaments més europea. Hem aconseguit una llei contra la morositat que prohibeix terminis de pagament més enllà dels 60 dies, però tot i així, hi ha moltes empreses i administracions que paguen a molts més dies, i això repercuteix molt negativament en les empreses proveïdores, perquè no poden fer servir aquests diners, que són seus, per finançar altres accions.

Per altra banda, la pressió fiscal ha augmentat tant per als ciutadans com per a les empreses, i això ha posat més traves a la seva competitivitat. En general, cal ajudar més el teixit productiu, perquè són les pimes les que poden generar llocs de treball, i per tant, permetre rebaixar l’atur i generar consum, que és el que necessitem per iniciar un cicle virtuós de l’economia.

Calen mesures, per exemple, perquè el mercat laboral acabi de funcionar bé: eliminar la gran diferència entre contractació indefinida i temporal. També és necessari promoure l’emprenedoria, la internacionalització i la reindustrialització, almenys intentar, des de l’administració, fer més planer el camí: treballar per una simplificació administrativa real i eficaç, no augmentar la burocràcia i, si pot ser, reduir els impostos, eliminar traves, etc. Els pressupostos estatals i autonòmics, per exemple, no van encarats a reactivar l’economia: caldria apostar per la innovació i la internacionalització, així com per les infraestructures, que permeten millorar els costos de les empreses, etc. L’administració local també ha de procurar donar suport a les pimes i autònoms dels municipis. Alguns consistoris ja estan fent un canvi en aquest sentit, modificant l’estructura i la naturalesa de les seves taxes municipals per incentivar l’activitat empresarial, la creació d’ocupació, la gestió mediambiental eficaç de ciutadans i empreses, etc.

6. Quin posicionament té PIMEC davant el procés sobiranista de Catalunya? Com creieu que afecta el present i el futur de l’economia?
Estem a favor del dret a decidir, perquè així ho va decidir la majoria en les eleccions autonòmiques del 2012. Però més enllà, no hi entrem, perquè representem tot el teixit de pimes i autònoms de Catalunya, els quals tenen sensibilitats polítiques molt diverses, i hem de ser respectuosos amb aquest pensament plural. Ara bé, sí que hem manifestat que ens preocupa el finançament de Catalunya i en defensem una millora. El principi de solidaritat s’ha de revisar, i reduir el greuge comparatiu que tenim. Respecte a les conseqüències negatives en l’àmbit empresarial d’una possible independència, és molt difícil de saber. Només puc comentar que la tardor de l’any passat vam fer una enquesta sobre la situació política i econòmica entre els nostres associats, i en general es mostrava poca preocupació a patir boicot en cas d’un procés sobiranista. Tot i així, la incertesa i la por en aquest aspecte augmentaven significativament quan una part important de les vendes de l’empresa anaven destinades a la resta de l’Estat espanyol.

7. Quins camps de col·laboració té PIMEC amb els gremis professionals?
La patronal pot convergir molt bé amb la representació sectorial que porten a terme els gremis, perquè actuen d’una manera més àmplia, i pot completar la defensa dels professionals en àmbits en què el gremi necessita ser representat o tenir suport.

A més, permet als professionals associats al gremi obtenir més serveis: des d’informacions d’interès per a qualsevol empresa, jornades interessants en molts àmbits de l’empresa, formació, avantatges, i suport en àmbits específics com les TIC, la gestió del medi ambient, la recerca de finançament, les estratègies d’internacionalització, etc.

A banda, el gremi pot decidir formar part dels grups de treball sectorial i les comissions de PIMEC que més li interessin, com Medi Ambient, Energia o Econòmica Fiscal, entre d’altres, en què es debaten els problemes, les normatives i les dificultats que estan sorgint en aquests camps i es plantegen accions i estratègies per solucionar-ho. En global, es tracta de teixir moltes més vies de contacte directe entre la patronal i el gremi, i sumar esforços, oportunitats i serveis, sempre amb la intenció de millorar la situació i la competitivitat de les pimes i els autònoms.